Què és la leishmaniosis?
La leishmaniosi es una zoonosi de distribució global, endémica a més de 70 països. És possiblement la malaltia del gos més important en els països mediterranis.
La leishmaniosi està causada per diferents espècies de protozous del gènere Leishmania, sent Leishmania infantum la més representativa, i el gos n’és el principal reservori.
El paràsit completa el seu cicle biològic en dos hospedadors: un de vertebrat y un de invertebrat (el flebotom). Es a través de la picatura de l’insecte (el flebotom) que es transmet la malaltia.
La leishmania es transmet per la picadura/mossegada de dípters del gènere Phlebotomus (un insecte), tot i que també s’han descrit altres vies de transmissió com la via transplacentaria, venerea o per transfusions sanguínies.
El període d’activitat del phlebotom, durant el qual pot infectar als nostres animals és entre els mesos de maig i novembre. Als països de la conca mediterrania, la presencia del vector es molt elevada tant a les zones periurbanes com a les zones rurals.
Quina n’és la simptomatología?
Els animals afectats presenten signes molt inespecífics i el quadre clínic és molt pleomòrfic.
Manifestacions clíniques de la leishmaniosi canina
– Generals: adenomegalia, letargia, pèrdua de pes, febre, vòmits, diarrea, espistaxi, poliuria/polidipsia
– Cutanis
– Oculars
– Altres: coixeres, miositis, signes neurològics.
Els animals que son infectats, poden presentar un període de incubació fins a la presentació de signes clínics molt variable, que va des de 3 mesos fins a 7 anys. Durant tot aquest temps es poden desencadenar diversos mecanismes patogènics i estendre’s la infecció a nombrosos òrgans y sistemes (melsa, nòduls limfàtics, pell i mucoses, fetge, pàncrees, testicles, intestí…). És per aquest motiu, que es summament important realitzar controls periòdics a les nostres mascotes per tal de poder detectar precoçment aquesta malaltia, que en alguns casos pot arribar a ser fatal.
Com puc saber si el meu gos està afectat per la leishmaniosi?
Contactar amb el teu veterinari el qual a través de proves de diagnòstic indirecte que avaluen la resposta de l’hoste després del contacte o a través de tècniques de diagnòstic directe que permeten la identificació del paràsit (o del seu material genètic).
Existeix tractament?
La resposta es sí. En funció dels resultats de les proves i de l’estadi de la malaltia del gos existeixen diferents protocols de tractament.
A més a més, al ser un animal malalt s’hauran de realitzar seguiments periòdics per a controlar l’evolució de la malaltia i la possible aparició de patologies concomitants.
Quin pronòstic té?
El pronòstic de la malaltia depèn de la severitat de les manifestacions clínico-patològiques així com també de la presencia de patologies concomitants.
Què podem fer per a prevenir la leishmaniosis canina?
La prevenció es un dels aspectes més importants. D’una banda el gos juga un important paper en la transmissió d’una malalta que es diagnostiquen > 2 milions de nous infectats cada any.
Cal tenir en compte que la leishmaniosis es una malaltia greu, amb un tractament costos y que no es definitiu; és per aquest motiu que es summament important aplicar el màxim d’estratègies possibles per a limitar la transmissió de la malaltia i, en cas de que la pateixin, es molt important reduir la severitat de les manifestacions clíniques.
Actualment, les accions preventives inclouen:
– Realitzar revisions per a detectar portadors asimptomàtics de la malaltia (animals positius a la malaltia i que no manifesten símptomes). Es interessant realitzar-les després del període de transmissió de la malaltia
– Utilitzar repelents (normalment combinacions a base de piretrines y piretroids) amb la finalitat de reduir el risc de transmisió. Els podem trobar en forma de collar o spot on
– Administració de vacunes
– Ús de fàrmacs immunomoduladors que evitin que animals infectats desenvolupin la malaltia.
