La leishmaniosi és una zoonosi de distribució global, endèmica a més de 70 països. És possiblement la malaltia més important en els gossos dels països mediterranis.
Està causada per diferents espècies de protozous del gènere Leishmania, sent Leishmania infantum la més representativa, i el gos n’és el principal reservori.
El paràsit completa el seu cicle biològic en dos hostes: un de vertebrat i un altre d’invertebrat (el flebòtom). La malaltia es transmet a través de la picada d’aquest insecte.
La leishmània es transmet principalment per la picada de dípters del gènere Phlebotomus, tot i que també s’han descrit altres vies de transmissió com la transplacentària, venèria o mitjançant transfusions de sang.
El període d’activitat del flebòtom, durant el qual pot infectar els nostres animals, s’estén entre els mesos de maig i novembre. A la conca mediterrània, la presència del vector és molt elevada, tant en zones periurbanes com rurals.
Quins són els símptomes?
Els animals afectats presenten signes molt inespecífics i el quadre clínic pot ser molt variable.
Manifestacions clíniques de la leishmaniosi canina:
- Generals: inflamació de ganglis, letargia, pèrdua de pes, febre, vòmits, diarrea, hemorràgies nasals, augment de la set i la micció
- Cutànies
- Oculars
- Altres: coixesa, miositis, signes neurològics
Els animals infectats poden passar un llarg període d’incubació abans de mostrar símptomes, que pot variar entre 3 mesos i 7 anys. Durant aquest temps poden activar-se diferents mecanismes patològics i propagar-se la infecció a nombrosos òrgans i sistemes (melsa, ganglis limfàtics, pell i mucoses, fetge, pàncrees, testicles, intestí…). Per això és fonamental fer controls periòdics per detectar la malaltia a temps, ja que en alguns casos pot ser mortal.
Com saber si el meu gos té leishmaniosi?
Debes acudir a tu veterinario, quien podrá realizar pruebas de diagnóstico indirecto (que evalúan la respuesta del organismo tras el contacto con el parásito) o pruebas de diagnóstico directo (que permiten identificar al parásito o su material genético).
Hi ha tractament?
Sí, existeixen diferents protocols terapèutics segons els resultats de les proves i l’estadi de la malaltia. A més, com que es tracta d’una malaltia crònica, caldrà fer seguiments periòdics per controlar-ne l’evolució i detectar possibles complicacions o patologies associades.
Quin és el pronòstic?
El pronòstic depèn de la gravetat dels signes clínics i de la presència de malalties concurrents.
Què podem fer per prevenir la leishmaniosi canina?
La prevenció és un dels aspectes més importants. El gos juga un paper fonamental en la transmissió d’una malaltia que afecta més de 2 milions de persones cada any.
Cal tenir en compte que la leishmaniosi és una malaltia greu, amb un tractament costós i que no és curatiu. Per això, és vital aplicar el major nombre possible d’estratègies per limitar la seva transmissió i, si apareix, reduir al màxim la gravetat dels símptomes.
Actualment, les mesures preventives inclouen:
- Realitzar revisions periòdiques per detectar portadors asimptomàtics (animals positius que no mostren símptomes). És recomanable fer-ho al finalitzar el període de transmissió.
- Utilitzar repel·lents (normalment combinacions a base de piretrines i piretroides), disponibles en forma de collars o pipetes, per reduir el risc de transmissió.
- Administrar vacunes.
- Utilitzar fàrmacs immunomoduladors que ajudin a evitar que els animals infectats desenvolupin la malaltia.
